• Dones, mercat de treball i ocupació a les comarques de Lleida
-Sectors
d’activitat econòmica
feminitzats i masculinitzats: ocupació femenina per
categories
i empreses encapçalades per dones
Respecte
a la població activa 158.202 persones es
troben
ocupades pel conjunt de la província de
Lleida, de les
quals el 60,9% són homes i el 39,1% dones. Per tant, la
població activa ocupada masculina és superior en
més
de 20 punts percentuals a la femenina.
Per
sectors d’activitat econòmica,
les dones es troben
ocupades majoritàriament en el sector dels serveis (76,9%),
i
la seva presència és menys important en la
indústria,
però sobretot en els sectors agrari i de la
construcció.
Els homes, ocupats també majoritàriament en el
sector
dels serveis (63,4%), mostren una presència més
destacada en la indústria, la construcció i en el
sector agrari.
Específicament,
en determinades
branques d’activitat
econòmica el
nombre de dones que treballa és superior al
d’homes:
hostaleria, educació, sanitat i serveis socials i personal
domèstic. Pel contrari, el nombre d’homes
és superior
al de dones en: agricultura i ramaderia, indústries
manufactureres, construcció i transports i comunicacions.
Per tant, hi ha una sèrie
de branques d’activitat econòmica clarament
feminitzades i
masculinitzades, on les dones i els homes, respectivament, troben
més
ocupacions, tant per la preferència de les mateixes empreses
que les/els contracta com per la disposició de les dones i
els
homes a ocupar aquests llocs de treball (formació,
experiència
i condicions de treball, que inclou el tipus de contracte, la durada
de la jornada de treball i la remuneració acordada). Totes
les
branques d’activitat econòmica citades en
què les
dones mostren una presència més destacada que els
homes
es corresponen amb el sector dels serveis.
Les
dones representen només el 35% del
personal
directiu
d’empreses i administracions públiques i
el 26,1% del
total d’
empresaris/es, tant amb personal
assalariat com
sense. Quan ocupen càrrecs de direcció, ho fan al
capdavant d’activitats econòmiques en
què la seva
presència com a treballadores és destacada en
totes les
categories professionals (com a tècniques o empleades), com
són l’hostaleria, l’educació,
la sanitat i els
serveis socials.
